FONTS DOCUMENTALS

BIBLIOGRAFIA

COOPER, E. (1976), Cerámica. Barcelona . Parramón ediciones

DIVERSOS AUTORS, Ciencies Socials, 1rESO, Ed. Cruilla,projecte 3.6 Barcelona

DIVERSOS AUTORS, Història Universal, La Enciclopedia del Estudiante, ed. Santillana, El País, vol.7

RHODES, D. (1987), Hornos para ceramistas. Barcelona. ed.CEAC

TREPAT, C, CAMPANA,S i VIDAL, J, Ciències Socials, geografia i història, 1r

ESO, ed. Barcanova


WEBGRAFIA

http://www.xtec.cat/~jbaro12/projecte/neolitic.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/
Neol%C3%ADtic (10-10-2012)

http://www.banyolescultura.net/dragcat0.htm (10-10-2012)

http://www.portalplanetasedna.com.ar/ceramica.htm (4-11-2012)

http://perso.wanadoo.es/s915083000/tecnologia/ceramica.htm (6-11-2012)

http://www.yohttp://perso.wanadoo.es/s915083000/tecnologia/ceramica.htmutube.com/
watch?v=X71LErAdJes (10-1-2013)

http://www.ugr.es/~arqueologyterritorio/PDF4/Albero.pdf (10-1-2013)

http://www6.uniovi.es/usr/fblanco/Leccion7.COCCION.pd (14-1-2013)

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/04/
04_QUARHIS_02_estudi_ceramica_neolitica_jaciment_sant_pau.pdf (14-1-2013)

http://ceramica.wikia.com/wiki/Horno_de_pozo (14-1-2013)

http://www.gepn.eu/galería/arqueología-experimental-cocción-de-cerámica-en-horno-en-
fosa/ (17-10-2012)

PERSONES CONSULTADES

Ceramistes:

Mª Jesus Montoya (ceramista i professora de ceràmica de l’Ateneu de Cerdanyola), ens ha deixat llibres i ha atès les nostres consultes. Cris Piqué, titulada en ceràmica, l’hem consultada sobre el foc i la posició
de les peces i ens ha facilitat llibres sobre tècniques ceràmiques. Glòria Sedó, ceramista d’Esparreguera, va atendre les nostres consultes per telèfon durant la cocció del forn.

Arqueòlegs:

Joan Francès, director del Museu del Poblat Ibèric de Ca N’Oliver i membre del C.R.A.C, ens ha facilitat material i ha aclarit dubtes sobre els forns concretament al neolític Marc Guàrdia, membre del C.R.A.C (Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola), ens ha facilitat material i vídeos sobre forns.

AGRAIMENTS:

Agraïm la nostra tutora del treball, la Carme Piqué per les orientacions i ajuda en la realització del treball, a les ceramistes Mª Jesus Montoya , Cris Piqué i Glòria Sedó que han atès les nostres consultes i ens han donat consells sobre com fer les nostres peces, i als arqueòlegs Marc Guàrdia i Joan Francès, director del Museu del Poblat Ibèric de Ca N’Oliver per les dades que ens han fet arribar sobre els forns neolítics. I sobretot a la direcció de l’Institut El Cairat que ens ha permès treballar i construir el nostre forn en el pati del centre, sense això no hauríem pogut fer el treball. També al professor Xavier Martín per donar-nos consells i ajudar-nos a encendre el foc el dia del forn.

RESULTAT I CONCLUSIONS

RESULTAT:

-          De les 7 peces que vam posar a coure una vegada destapat el forn el resultat va ser:

    

Conservació	Desgreixant	Dur/tou	Petit/gran	Decoració
Perfecta	Ossos en pols	Dur	Petit	Pentinada
Mitjana	Petxina en pols	Dur	Petit	Incisions amb punxó de fusta (línies)
Mitjana	Trossos de petxina	Dur	Gran	Puntillada (punts incisos)
Mitjana	Trossos d’ossos	Dur	gran	Pessigant el fang
Malmesa	sorra	dur	mitjà	Cardial (marques de petxina)
Malmesa	palla	tou	mitjà	cordada
Malmesa	Escorça ametlla	tou	mitjà	Ungulada (empremtes d’ungla)

La resta de les peces fetes amb desgreixants tous van quedar reduïdes a fragments com es pot veure en la foto de conjunt. De fet els fragments de la peça feta amb palla van ser molt difícils de reconèixer de tant trencats que estaven.  

Conclusions:

-          Les peces que van resistir  més l’exposició a altes temperatures són les que tenen el desgreixant més dur (ossos en pols i petxina en pols ) i més petit.

-          Les que resisteixen menys són les que tenen el desgreixant més tou (palla i escorça d’ametlla)

Per tant podem concloure que la nostra hipòtesi ha estat formulada correctament.

Les causes que fan que les peces amb desgreixant petit i dur resisteixin més la calor són que el fang en la cocció perd l’aigua i es contrau, amb partícules grans pot haver un problema quan fa la contracció, que no li deixin encongir-se i per tant la peça s’esquerdi (és el que ha passat amb la peça feta amb sorra)

Les peces fetes amb materials més fràgils (palla o closca d’ametlla ) es poden produir forats en el fang en cremar-se aquests materials i fer la peça molt més fràgil davant qualsevol cop.

El nombre de peces conservades sembla molt petit però consultant experiències fetes amb forns de tipologia una mica més moderna hem vist que el percentatge és semblant al nostre.

Les peces van sortir d’un color gris degut a que havien quedat fumades pel fum produït durant la cocció. Seria també freqüent en els inicis dela cocció ceràmica dels neolítics.

Per últim hem après moltes coses sobre les tècniques ceràmiques dels homes i dones del neolític, d’una forma viva i experimental. Ha estat un aprenentatge molt viscut i que no oblidarem mai.

Algunes dificultats

Hem trobat dificultats en saber com eren els forns de ceràmica del neolític ja que hi havia pràctiques de forns experimentals però d’èpoques més properes, finalment ens vam posar en contacte amb arqueòlegs
que ens han proporcionat les dades necessàries per poder fer-lo i llibres especialitzats.







També ha estat difícil calcular la llenya que ens feia falta per mantenir el forn encès durant dotze hores. A mitja tarda vam haver de trucar un dels nostres pares perquè ens portés més llenya.

METODOLOGIA.

Una vegada investigat el procés de realització de la ceràmica al neolític vam decidir fer el nostre treball d’arqueologia experimental basant-nos en la documentació que havíem treballat.

Disseny del treball de camp.

-          En primer lloc ens vam documentar amb llibres de ceràmica i sobre el Neolític i a través d’Internet en documents que parlaven d’aquest tema i vídeos. També vam demanar informació a experts en ceràmica i arqueòlegs experts en neolític. Ens interessava en primer lloc saber com era la vida i els canvis que es van produir durant el neolític i sobre com era la primera ceràmica que es va fer a fi de poder fer unes peces el més semblants possibles a l’època que volíem estudiar.

-          Vam demanar al director de l’Institut permís per treballar i construir el forn i fer el nostre experiment al pati de l’Institut, el director de seguida ens va donar el seu recolzament i entre tots vam decidir el lloc més adient per fer el forn.

-          A continuació vam fer les peces. Es tractava de veure si la nostra hipòtesi es podia comprovar o no. Vam decidir fer 7 peces seguint la tècnica tradicional neolítica  amb desgreixants diferents. Vam escollir fer-les de la mateixa forma perquè la forma no influís en el resultat final.

Vam escollir fer un bol perquè era una forma senzilla i típica del neolític. Cada peça portaria un desgreixant diferent. Els desgreixants utilitzats van ser : petxines a trossos petits, petxines fetes pols, ossos de pollastre a trossos petits i ossos fets pols, sorra, palla tallada petita i closques d’ametlla triturades.

-          En primer lloc havíem de preparar els desgreixants que barrejaríem amb l’argila. En les fotografies es pot veure el procés d’aixafar els materials utilitzant pedres com ho farien durant el neolític .

-           (Vam escollir materials utilitzats durant el neolític com desgreixants, segons vam llegir de peces trobades en jaciments arqueològics). Per distingir les peces vam decidir decorar-les cadascuna amb diferents decoracions del neolític.

 

A continuació vam barrejar el fang amb els desgreixants

Aleshores vam fer les peces de ceràmica. Cada peça, en forma de bol estava feta amb un desgreixant diferent barrejat amb l’argila.

Vam utilitzar el mètode dels cilindres o anells de fang (“xurros”). Primer fèiem la base de la peça en forma d’espiral i a continuació pujàvem les parets dels bols

-          Després vam procedir a acabar la peça de dues formes: allisant amb els dits i amb una espàtula de fusta, per evitar que quedessin les marques dels cilindres.

-           A continuació vam procedir a la decoració. Per saber el desgreixant amb que estava feta cada peça cadascú va fer una decoració diferent, totes elles utilitzades durant el neolític, segons el quadre que tenim a continuació:

DESGREIXANTS	DECORACIÓ NEOLÍTICA
Trossos de petxina (cardium edule, escopinya)	Puntillada (punts incisos amb un punxó de fusta)
Petxina en pols	Línies incises fetes amb un punxó de fusta
Sorra	Cardial (amb la vora de la petxina cardium edule
Trossos d'ossos	Empremtes digitals
Ossos en pols	Pentinada (decoració feta amb una pinta de fusta)
Palla	Cordada (empremtes fetes pressionant una corda sobre el fang tou
Escorça d’ametlla triturada	Ungulada  (marques deixades amb l’ungla en el fang tou)

-   Vam utilitzat pals de fusta, una pinta de fusta, cordes i les petxines del cardium edule per fer la ceràmica cardial típica del neolític català.

-          Una vegada fetes ens vam emportar les peces a casa i les vam deixar assecar a l’aire lliure sota cobert durant un mínim de tres setmanes.

-          Quan les peces vam estar seques vam procedir a fer el forn seguint els models neolítics. Vam excavar un forn de pou d’uns 30-50 cm de profunditat i de forma circular. La terra extreta la vam acumular al voltant fent un mur de protecció. No vam posar ni maons ni ceràmica ni pedres al fons del forn perquè hem llegit que en el Neolític encara no es posaven.

-          El dia següent a les 8 del matí vam portar les peces i vam ficar llenya al forn i va començar la cuita de les peces. Vam ficar combustible sota les peces i les vam col·locar cap el centre del forn i amb la boca cap per avall. Unes a prop de les altres però no tocant-se perquè si una es trencava a causa de la calor no trenqués les altres.

Combustible: per les primeres capes vam posar fusta fàcil de cremar  i tronquets petits i prims. 

Després quan el foc ja estava encès vam posar branques més grans i algunes branques d’arbres podats al pati de l’Institut encara que no moltes perquè eren massa verdes.

Vam marcar el lloc amb una pedra gran per poder distingir-lo quan anéssim a treure les peces

Dilluns a l’hora de l’esbarjo vam destapar el forn i vam trobar les peces.

 

El procès de cocció

El procés de la cocció de L’ argila per fer-la dura i duradora és de gran
antiguitat.

La ceràmica primitiva no va ser cuita en forns sinó en fogueres obertes i pous poc profunds contenint el foc. Els llocs amb zones endurides i cremades on els focs s’han col·locat, s’han considerat com evidència d’ una zona habitada i aquests trossos de terra cuita persisteixen durant dècades. El recipient d’ argila es converteix en un objecte durador, relativament resistent a l’aigua i al foc, i una barrera pels insectes i altres animals i es va convertir en una utilitat bàsica.

Els primers forns no eren exactament això sinó que eren un foc obert o foguera. Segurament consistiria en posar els vasos de fang al terra i fer una foguera al seu voltant. El foc completa el procés d’assecatge de les peces, escalfant l’argila per sobre del punt d’ebullició de l’aigua primer amb poc foc per evitar que les peces esclatin, a mesura que la ceràmica es va assecant s’incrementa el foc fins que les peces estan envoltades per les flames i les brases enceses. Encara hi ha poblacions d’Àfrica que fan servir aquesta tècnica tan elemental.


El segon tipus de forn utilitzat durant el neolític va ser el forn de pou, té més poder calorífic ja que el calor es manté en el pou per la barrera aïllant de la terra, també el procés de refredament és més lent. Acostumaven a excavar un forn poc profund d’uns 30 a 50 cm de profunditat, la terra excavada es posa al voltant del forn. Es pot col·locar el combustible al fons del pou i les peces a sobre i també fusta per sobre les peces que es posen properes unes a les altres però no tocant-se per si una explota no trenqui les altres i cap per avall.
Aquests forns poden arribar a 600-700 ºC.


Sabem que a l’edat dels metalls es podien posar al fons del pou fang, ceràmica
a trossos o pedres planes però que durant el neolític no es feien servir aquests
procediments.

Acabat i decoració de les peces de ceràmica neolítica

L'ACABAT de les peces de la ceràmica neolítica

Les tècniques primitives de fabricació a mà deixaven la superfície de la peça de
forma molt irregular, per això es van utilitzar diferents formes per acabar-les:

-Brunyides (amb cuir, un drap humit, ós, ivori o pedra). Deixa la peça molt
brillant després de la cocció i no es poden apreciar les empremtes de l’objecte utilitzat per acabar-la.
-Espatulades: amb una espàtula de fusta o ós. Sempre es veu l’empremta de l'espàtula.



-Allisades: amb les mans mullades. La superfície no queda brillant i es pot
veure sovint les empremtes dels dits.
-Grolleres: són superfícies molt grans que s’han allisat donant cops amb les mans.







LA DECORACIÓ de la ceràmica neolítica

Una vegada allisada la peça i abans de coure-la sovint es decorava. Les tècniques més bàsiques utilitzades durant el neolític van ser:

-Pintura: abans o després de la cocció. Amb un colorant natural sense argila.
-Engalba: pasta molt fina d’argila. Es pot aplicar abans o després de la cocció
i pot estar barrejada amb colorant.
-Incisions: Gravar amb un instrument de punta les parets del vas quan
encara el fang està humit. (poden formar línies, punts, també es decorava
amb una pinta, deixant línies paral·leles)





-Impressions : Aplicant sobre la superfície tova del vas un objecte més dur
i deixant la seva empremta (com la cordada, amb una corda, o la famosa ceràmica cardial, amb la petxina del cardium edule (escopinya).
-Excisió: excavant la superfície del vas amb un instrument punxant.

Fabricació de les peces de ceràmica

Per poder fer les nostres peces el més semblants possible a la de la gent del neolític hem estudiat com es fabricava la ceràmica al neolític.

Durant el neolític totes les peces es feien a mà.

Hi havia dos mètodes, el primer era el modelatge a partir d’un bloc de fang al que vas traient massa fins agafar la forma que un vol.

El següent mètode és mitjançant cilindres d’argila, mètode que els ceramistes anomenen de forma col·loquial “de xurros”. Consisteix en fer anells o cilindres de fang llargs i prims de la mesura d’un dit i que es van superposant formant la peça i en forma d’espiral.

De forma que primer es fa la base i a continuació es

va pujant tota la peça de ceràmica.

A continuació amb el dit s’uneixen 

de forma vertical els cilindres