FONTS DOCUMENTALS

BIBLIOGRAFIA

COOPER, E. (1976), Cerámica. Barcelona . Parramón ediciones

DIVERSOS AUTORS, Ciencies Socials, 1rESO, Ed. Cruilla,projecte 3.6 Barcelona

DIVERSOS AUTORS, Història Universal, La Enciclopedia del Estudiante, ed. Santillana, El País, vol.7

RHODES, D. (1987), Hornos para ceramistas. Barcelona. ed.CEAC

TREPAT, C, CAMPANA,S i VIDAL, J, Ciències Socials, geografia i història, 1r

ESO, ed. Barcanova


WEBGRAFIA

http://www.xtec.cat/~jbaro12/projecte/neolitic.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/
Neol%C3%ADtic (10-10-2012)

http://www.banyolescultura.net/dragcat0.htm (10-10-2012)

http://www.portalplanetasedna.com.ar/ceramica.htm (4-11-2012)

http://perso.wanadoo.es/s915083000/tecnologia/ceramica.htm (6-11-2012)

http://www.yohttp://perso.wanadoo.es/s915083000/tecnologia/ceramica.htmutube.com/
watch?v=X71LErAdJes (10-1-2013)

http://www.ugr.es/~arqueologyterritorio/PDF4/Albero.pdf (10-1-2013)

http://www6.uniovi.es/usr/fblanco/Leccion7.COCCION.pd (14-1-2013)

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/04/
04_QUARHIS_02_estudi_ceramica_neolitica_jaciment_sant_pau.pdf (14-1-2013)

http://ceramica.wikia.com/wiki/Horno_de_pozo (14-1-2013)

http://www.gepn.eu/galería/arqueología-experimental-cocción-de-cerámica-en-horno-en-
fosa/ (17-10-2012)

PERSONES CONSULTADES

Ceramistes:

Mª Jesus Montoya (ceramista i professora de ceràmica de l’Ateneu de Cerdanyola), ens ha deixat llibres i ha atès les nostres consultes. Cris Piqué, titulada en ceràmica, l’hem consultada sobre el foc i la posició
de les peces i ens ha facilitat llibres sobre tècniques ceràmiques. Glòria Sedó, ceramista d’Esparreguera, va atendre les nostres consultes per telèfon durant la cocció del forn.

Arqueòlegs:

Joan Francès, director del Museu del Poblat Ibèric de Ca N’Oliver i membre del C.R.A.C, ens ha facilitat material i ha aclarit dubtes sobre els forns concretament al neolític Marc Guàrdia, membre del C.R.A.C (Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola), ens ha facilitat material i vídeos sobre forns.

AGRAIMENTS:

Agraïm la nostra tutora del treball, la Carme Piqué per les orientacions i ajuda en la realització del treball, a les ceramistes Mª Jesus Montoya , Cris Piqué i Glòria Sedó que han atès les nostres consultes i ens han donat consells sobre com fer les nostres peces, i als arqueòlegs Marc Guàrdia i Joan Francès, director del Museu del Poblat Ibèric de Ca N’Oliver per les dades que ens han fet arribar sobre els forns neolítics. I sobretot a la direcció de l’Institut El Cairat que ens ha permès treballar i construir el nostre forn en el pati del centre, sense això no hauríem pogut fer el treball. També al professor Xavier Martín per donar-nos consells i ajudar-nos a encendre el foc el dia del forn.

RESULTAT I CONCLUSIONS

RESULTAT:

-          De les 7 peces que vam posar a coure una vegada destapat el forn el resultat va ser:

    

Conservació	Desgreixant	Dur/tou	Petit/gran	Decoració
Perfecta	Ossos en pols	Dur	Petit	Pentinada
Mitjana	Petxina en pols	Dur	Petit	Incisions amb punxó de fusta (línies)
Mitjana	Trossos de petxina	Dur	Gran	Puntillada (punts incisos)
Mitjana	Trossos d’ossos	Dur	gran	Pessigant el fang
Malmesa	sorra	dur	mitjà	Cardial (marques de petxina)
Malmesa	palla	tou	mitjà	cordada
Malmesa	Escorça ametlla	tou	mitjà	Ungulada (empremtes d’ungla)

La resta de les peces fetes amb desgreixants tous van quedar reduïdes a fragments com es pot veure en la foto de conjunt. De fet els fragments de la peça feta amb palla van ser molt difícils de reconèixer de tant trencats que estaven.  

Conclusions:

-          Les peces que van resistir  més l’exposició a altes temperatures són les que tenen el desgreixant més dur (ossos en pols i petxina en pols ) i més petit.

-          Les que resisteixen menys són les que tenen el desgreixant més tou (palla i escorça d’ametlla)

Per tant podem concloure que la nostra hipòtesi ha estat formulada correctament.

Les causes que fan que les peces amb desgreixant petit i dur resisteixin més la calor són que el fang en la cocció perd l’aigua i es contrau, amb partícules grans pot haver un problema quan fa la contracció, que no li deixin encongir-se i per tant la peça s’esquerdi (és el que ha passat amb la peça feta amb sorra)

Les peces fetes amb materials més fràgils (palla o closca d’ametlla ) es poden produir forats en el fang en cremar-se aquests materials i fer la peça molt més fràgil davant qualsevol cop.

El nombre de peces conservades sembla molt petit però consultant experiències fetes amb forns de tipologia una mica més moderna hem vist que el percentatge és semblant al nostre.

Les peces van sortir d’un color gris degut a que havien quedat fumades pel fum produït durant la cocció. Seria també freqüent en els inicis dela cocció ceràmica dels neolítics.

Per últim hem après moltes coses sobre les tècniques ceràmiques dels homes i dones del neolític, d’una forma viva i experimental. Ha estat un aprenentatge molt viscut i que no oblidarem mai.

Algunes dificultats

Hem trobat dificultats en saber com eren els forns de ceràmica del neolític ja que hi havia pràctiques de forns experimentals però d’èpoques més properes, finalment ens vam posar en contacte amb arqueòlegs
que ens han proporcionat les dades necessàries per poder fer-lo i llibres especialitzats.







També ha estat difícil calcular la llenya que ens feia falta per mantenir el forn encès durant dotze hores. A mitja tarda vam haver de trucar un dels nostres pares perquè ens portés més llenya.

METODOLOGIA.

Una vegada investigat el procés de realització de la ceràmica al neolític vam decidir fer el nostre treball d’arqueologia experimental basant-nos en la documentació que havíem treballat.

Disseny del treball de camp.

-          En primer lloc ens vam documentar amb llibres de ceràmica i sobre el Neolític i a través d’Internet en documents que parlaven d’aquest tema i vídeos. També vam demanar informació a experts en ceràmica i arqueòlegs experts en neolític. Ens interessava en primer lloc saber com era la vida i els canvis que es van produir durant el neolític i sobre com era la primera ceràmica que es va fer a fi de poder fer unes peces el més semblants possibles a l’època que volíem estudiar.

-          Vam demanar al director de l’Institut permís per treballar i construir el forn i fer el nostre experiment al pati de l’Institut, el director de seguida ens va donar el seu recolzament i entre tots vam decidir el lloc més adient per fer el forn.

-          A continuació vam fer les peces. Es tractava de veure si la nostra hipòtesi es podia comprovar o no. Vam decidir fer 7 peces seguint la tècnica tradicional neolítica  amb desgreixants diferents. Vam escollir fer-les de la mateixa forma perquè la forma no influís en el resultat final.

Vam escollir fer un bol perquè era una forma senzilla i típica del neolític. Cada peça portaria un desgreixant diferent. Els desgreixants utilitzats van ser : petxines a trossos petits, petxines fetes pols, ossos de pollastre a trossos petits i ossos fets pols, sorra, palla tallada petita i closques d’ametlla triturades.

-          En primer lloc havíem de preparar els desgreixants que barrejaríem amb l’argila. En les fotografies es pot veure el procés d’aixafar els materials utilitzant pedres com ho farien durant el neolític .

-           (Vam escollir materials utilitzats durant el neolític com desgreixants, segons vam llegir de peces trobades en jaciments arqueològics). Per distingir les peces vam decidir decorar-les cadascuna amb diferents decoracions del neolític.

 

A continuació vam barrejar el fang amb els desgreixants

Aleshores vam fer les peces de ceràmica. Cada peça, en forma de bol estava feta amb un desgreixant diferent barrejat amb l’argila.

Vam utilitzar el mètode dels cilindres o anells de fang (“xurros”). Primer fèiem la base de la peça en forma d’espiral i a continuació pujàvem les parets dels bols

-          Després vam procedir a acabar la peça de dues formes: allisant amb els dits i amb una espàtula de fusta, per evitar que quedessin les marques dels cilindres.

-           A continuació vam procedir a la decoració. Per saber el desgreixant amb que estava feta cada peça cadascú va fer una decoració diferent, totes elles utilitzades durant el neolític, segons el quadre que tenim a continuació:

DESGREIXANTS	DECORACIÓ NEOLÍTICA
Trossos de petxina (cardium edule, escopinya)	Puntillada (punts incisos amb un punxó de fusta)
Petxina en pols	Línies incises fetes amb un punxó de fusta
Sorra	Cardial (amb la vora de la petxina cardium edule
Trossos d'ossos	Empremtes digitals
Ossos en pols	Pentinada (decoració feta amb una pinta de fusta)
Palla	Cordada (empremtes fetes pressionant una corda sobre el fang tou
Escorça d’ametlla triturada	Ungulada  (marques deixades amb l’ungla en el fang tou)

-   Vam utilitzat pals de fusta, una pinta de fusta, cordes i les petxines del cardium edule per fer la ceràmica cardial típica del neolític català.

-          Una vegada fetes ens vam emportar les peces a casa i les vam deixar assecar a l’aire lliure sota cobert durant un mínim de tres setmanes.

-          Quan les peces vam estar seques vam procedir a fer el forn seguint els models neolítics. Vam excavar un forn de pou d’uns 30-50 cm de profunditat i de forma circular. La terra extreta la vam acumular al voltant fent un mur de protecció. No vam posar ni maons ni ceràmica ni pedres al fons del forn perquè hem llegit que en el Neolític encara no es posaven.

-          El dia següent a les 8 del matí vam portar les peces i vam ficar llenya al forn i va començar la cuita de les peces. Vam ficar combustible sota les peces i les vam col·locar cap el centre del forn i amb la boca cap per avall. Unes a prop de les altres però no tocant-se perquè si una es trencava a causa de la calor no trenqués les altres.

Combustible: per les primeres capes vam posar fusta fàcil de cremar  i tronquets petits i prims. 

Després quan el foc ja estava encès vam posar branques més grans i algunes branques d’arbres podats al pati de l’Institut encara que no moltes perquè eren massa verdes.

Vam marcar el lloc amb una pedra gran per poder distingir-lo quan anéssim a treure les peces

Dilluns a l’hora de l’esbarjo vam destapar el forn i vam trobar les peces.

 

El procès de cocció

El procés de la cocció de L’ argila per fer-la dura i duradora és de gran
antiguitat.

La ceràmica primitiva no va ser cuita en forns sinó en fogueres obertes i pous poc profunds contenint el foc. Els llocs amb zones endurides i cremades on els focs s’han col·locat, s’han considerat com evidència d’ una zona habitada i aquests trossos de terra cuita persisteixen durant dècades. El recipient d’ argila es converteix en un objecte durador, relativament resistent a l’aigua i al foc, i una barrera pels insectes i altres animals i es va convertir en una utilitat bàsica.

Els primers forns no eren exactament això sinó que eren un foc obert o foguera. Segurament consistiria en posar els vasos de fang al terra i fer una foguera al seu voltant. El foc completa el procés d’assecatge de les peces, escalfant l’argila per sobre del punt d’ebullició de l’aigua primer amb poc foc per evitar que les peces esclatin, a mesura que la ceràmica es va assecant s’incrementa el foc fins que les peces estan envoltades per les flames i les brases enceses. Encara hi ha poblacions d’Àfrica que fan servir aquesta tècnica tan elemental.


El segon tipus de forn utilitzat durant el neolític va ser el forn de pou, té més poder calorífic ja que el calor es manté en el pou per la barrera aïllant de la terra, també el procés de refredament és més lent. Acostumaven a excavar un forn poc profund d’uns 30 a 50 cm de profunditat, la terra excavada es posa al voltant del forn. Es pot col·locar el combustible al fons del pou i les peces a sobre i també fusta per sobre les peces que es posen properes unes a les altres però no tocant-se per si una explota no trenqui les altres i cap per avall.
Aquests forns poden arribar a 600-700 ºC.


Sabem que a l’edat dels metalls es podien posar al fons del pou fang, ceràmica
a trossos o pedres planes però que durant el neolític no es feien servir aquests
procediments.

Acabat i decoració de les peces de ceràmica neolítica

L'ACABAT de les peces de la ceràmica neolítica

Les tècniques primitives de fabricació a mà deixaven la superfície de la peça de
forma molt irregular, per això es van utilitzar diferents formes per acabar-les:

-Brunyides (amb cuir, un drap humit, ós, ivori o pedra). Deixa la peça molt
brillant després de la cocció i no es poden apreciar les empremtes de l’objecte utilitzat per acabar-la.
-Espatulades: amb una espàtula de fusta o ós. Sempre es veu l’empremta de l'espàtula.



-Allisades: amb les mans mullades. La superfície no queda brillant i es pot
veure sovint les empremtes dels dits.
-Grolleres: són superfícies molt grans que s’han allisat donant cops amb les mans.







LA DECORACIÓ de la ceràmica neolítica

Una vegada allisada la peça i abans de coure-la sovint es decorava. Les tècniques més bàsiques utilitzades durant el neolític van ser:

-Pintura: abans o després de la cocció. Amb un colorant natural sense argila.
-Engalba: pasta molt fina d’argila. Es pot aplicar abans o després de la cocció
i pot estar barrejada amb colorant.
-Incisions: Gravar amb un instrument de punta les parets del vas quan
encara el fang està humit. (poden formar línies, punts, també es decorava
amb una pinta, deixant línies paral·leles)





-Impressions : Aplicant sobre la superfície tova del vas un objecte més dur
i deixant la seva empremta (com la cordada, amb una corda, o la famosa ceràmica cardial, amb la petxina del cardium edule (escopinya).
-Excisió: excavant la superfície del vas amb un instrument punxant.

Fabricació de les peces de ceràmica

Per poder fer les nostres peces el més semblants possible a la de la gent del neolític hem estudiat com es fabricava la ceràmica al neolític.

Durant el neolític totes les peces es feien a mà.

Hi havia dos mètodes, el primer era el modelatge a partir d’un bloc de fang al que vas traient massa fins agafar la forma que un vol.

El següent mètode és mitjançant cilindres d’argila, mètode que els ceramistes anomenen de forma col·loquial “de xurros”. Consisteix en fer anells o cilindres de fang llargs i prims de la mesura d’un dit i que es van superposant formant la peça i en forma d’espiral.

De forma que primer es fa la base i a continuació es

va pujant tota la peça de ceràmica.

A continuació amb el dit s’uneixen 

de forma vertical els cilindres

La ceràmica del neolític.

Durant el neolític es descobreix la ceràmica. Aquest descobriment és molt important perquè gràcies a ella és possible cuinar líquids i emmagatzemaren gran quantitat. Després de llegir diversos documents sobre la ceràmicahem elaborat un quadre resum amb les característiques més importants de la ceràmica i sobretot les que més ens interessaven per fer el nostre treball.

El descobriment de la ceràmica implica la modificació de l’estructura química de l’argila mitjançant la calor, les molècules d’aigua sónexpulsades i l’objecte modelat conserva la forma que li ha donat l’artesà.

Segurament la ceràmica es devia descobrir quan per un accident una cistella impregnada en fang (per contenir aigua) va caure al foc i el fang esva endurir.

Per aconseguir fer una peça de ceràmica necessitem en primer lloc l’argila,
que es pot trobar fàcilment sobre la capa de terra que trepitgem. El procés
per aconseguir una argila de qualitat és llarg i laboriós i pot durar mesos.
L’argila s’ha de separar en trossos i posar-la en aigua fins que es desfaci
completament. Es garbella l’aigua i es torna a passar a un altre recipient i allà reposa, l’argila es diposita al fons. Finalment es llença l’aigua i es posa a assecar l’argila en blocs fins que agafa la consistència adequada. Després es guarda en llocs humits i és necessari que perdi l’aire i per això se li donen cops amb masses de fusta o es treballa amb els peus o les mans.

A continuació es posen els desgreixants, són elements naturals que
s’afegeixen al fang per donar-li plasticitat, augmentar la porositat i facilitar
l’assecatge de les peces i també per augmentar la resistència ala calor i als
cops. Durant el temps s’han utilitzat diferents desgreixants com la petxina
triturada, els ossos d’animals, la sorra i també elements vegetals com la
palla. A finals del neolític també s’utilitzava ceràmica triturada.

Aquí hem elaborat un quadre de les coses que ens han semblat més importants a l’hora d’estudiar la ceràmica:

Característiques de la ceràmica	Materials que fan falta	Tipus de desgreixants	Com feien una peça de ceràmica al neolític (modelatge)	Forns primitius
-plasticitat: només barrejar-la amb aigua aconseguim donar-li la forma que volem. -refractarietat (resistència a la calor) - porositat: més resistència o no després de cuita	-argiles -desgreixants -aigua -elements que es fonen (feldespats, miques i calç) que faciliten cocció i amassat.	Augmenten la plasticitat, faciliten l’assecatge, augmenten la porositat i la resistència. -ceràmica triturada (al neolític no) -petxines triturades i cremades -ossos -sorra Palla Herbes Closques d’arròs	-Modelatge (un bloc i anar buidant i crear la forma amb pessigades) -Fent xurros i fent una espiral	A cel obert: es fa un foc i un llit de brases on es posen les peces cobertes de fines branques. Pot arribar a 700º. Cocció molt ràpida però de curta durada (poques peces) Excavant un forat i cobrir-lo de pedres cobrir les pedres amb brases i així dura més tapant-lo amb herba seca amb terra o amb una capa d’argila i així s’aconsegueix més durada. (al neolític encara no)

Marc teòric

HIPÒTESI

Després de llegir sobre l’existència dels desgreixants ens vam formular una
hipòtesi de treball a partir de la qual començar a desenvolupar-lol. Aquesta és
la nostra hipòtesi:

Les peces fetes amb els desgreixants més petits i més durs seran les que
resistiran més a la calor.






MARC TEÒRIC

EL NEOLÍTIC

El neolític és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions
d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i
la ramaderia, i es fan sedentaris. El més essencial d’ aquest període no són
els estris, sinó els canvis econòmics produïts, com l'aparició de l'excedent de
producció, i les conseqüències socials. “El descobriment de l’agricultura é s la
gran revolució de la humanitat, el nou sistema de vida; un gran canvi, més
important que cap altre que s'hagi produït fins a l'actualitat. La conseqüència
és que l'home s'arrela a la terra, es torna sedentari i comença el camí per
innombrables avenços socials, econòmic, culturals i polítics. Un grup de cases
s'envolten amb una tanca, és un llogaret neolític. S'utilitzen com materials de
construcció: la pedra, la palla, el fang i la fusta. Ara hi ha temps per teixir i fer
ceràmica”.


Hem buscat informacions sobre jaciments neolítics per exemple el de La Draga

Hem llegit coses sobre el jaciment de La Draga (Banyoles) va ser descobert
l’abril de 1990 i pertany al neolític antic, ara fa uns 7.000 anys. Segons els sondeigs de 1990 i les perforacions sistemàtiques, el poblat ocupa 10.000 m2 dels quals 1.000 m2 han quedat submergits dins l’Estany.

La Draga es l’únic jaciment prehistòric d’ambient lacustre de la Península Iberica. Els 317 pals de les cabanes que s’hi han trobat i els 8 objectes de fusta
recuperats sota l’aigua.
S’han recuperat més de 2.000 objectes de ceràmica, estris de sílex i peces d’ornament. També tenien com a eines ganivets i falçs amb mànecs de fusta o banya i fulles de sílex tallat. Sabem que els objectes de ceràmica que es feien a la Draga eren de forma globular i es decoraven amb un punxó o una pinta.

Objectius

INTRODUCCIÓ

El nostre interès per la prehistòria ens ha portat a voler aprofundir sobre ella i més concretament ens volem centrar en com feien la ceràmica els homes i dones del neolític. Ens hem centrat en aquesta etapa perquè en ella es produeixen moltes innovacions i invents que van representar un autèntic canvi en la vida dels homes i dones. Llegint documents sobre la ceràmica al neolític

vam descobrir que s’afegien uns materials al fang (anomenats desgreixants) i vam voler saber més coses sobre ells perquè era una cosa que no sabíem i ens va semblar interessant i curiós.

El nostre treball és del camp de l’ arqueologia experimental. Hem intentat
reproduir els processos realitzats durant el Neolític per fer la ceràmica.

OBJECTIUS del nostre treball:

-Aprofundir en el coneixement de la vida al Neolític.
-Aprendre com feien la ceràmica les persones que vivien al neolític.
-Experimentar com feien la primera ceràmica i concretament en el
camp dels desgreixants. Viure l’experiència del seu treball.
-Aprofundir en l’estudi dels desgreixants utilitzats per fer aquesta ceràmica.

Com hem realitzat aquest treball?

En primer lloc entre tots vam pensar el tema en concret ja que volíem fer un tema sobre
prehistòria i que fos experimental.

Una vegada havíem concretat l’etapa (Neolític) i la temàtica: la ceràmica neolítica vam
començar a buscar informació, en primer lloc en alguns llibres de text de primer d’ESO per
tenir una idea més general i també alguna enciclopèdia per estudiants, en hores d’esbarjo a la
Biblioteca de l’Institut. A continuació vam buscar informació més concreta en Internet, llavors
va ser quan vam descobrir l’existència dels desgreixants, ho vam trobar curiós i interessant i
vam plantejar la nostra hipòtesi “Les peces fetes amb desgreixants més petits i durs resistiran
més la calor” i vam decidir fer un treball experimental per a comprovar-lo.

A través d’Internet vam contactar amb arqueòlegs del CRAC (Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola), que coneixia la nostra tutora i amb algun ceramista perquè ens guiés en el nostre treball pràctic ja que teníem poc coneixement sobre el treball amb fang.


Una vegada vam tenir tota la informació ens vam disposar a fer la part pràctica, per nosaltres
la més interessant i que es recull de forma completa i amb fotografies en el nostre blog, així
com els problemes que van sorgir durant tot el procés i que vam anar resolent quan anaven
sorgint. D’aquesta part pràctica en que vam intentar posar-nos en el lloc dels ceramistes del
neolític vam extreure els resultats del nostre treball que ens han permès validar la nostra
hipòtesi i que queden explicats en el nostre blog.

Per construir el nostre forn també vam haver de mirar algun blog d’Internet per veure
alguna experiència semblant però tots els forns que surten imiten èpoques posteriors al
neolític i nosaltres volíem fer un forn dels primers que van existir, per això vam llegir llibres especialitzats per a ceramistes, que consten a la bibliografia del treball, a fi de poder recontruir de forma fidel un forn d’inicis d’aquesta etapa.

Presentació del treball

El nostre grup ha escollit el nom Els Neolítics del Cairat perquè hem volgut posar-nos a la pell dels homes d’aquesta etapa de la Prehistòria en el procés de la realització ceràmica i del Cairat perquè és el nom del nostre Institut. 

Som un grup de quatre nois de primer d’ESO, l’Antoni Bonet, l’Enric Rey, el David Rodríguez i el Marc Perera. Estudiem a l’Institut El Cairat d’ Esparreguera, a la comarca del Baix Llobregat i

formem part del grup Gust i Passió per Investigar, un grup format al nostre centre amb nois i noies als que ens agrada la recerca en qualsevol àmbit . La tutora del nostre treball és la professora de Ciències Socials Carme Piqué, que també forma part del nostre grup juntament amb altres professors i alumnes de tots els cursos. Ens agrada la feina ben feta i la investigació. Hem treballat de forma voluntària i en hores fora de l’horari lectiu, només pel gust de fer una recerca seriosa i aprendre d’una altra manera.