La ceràmica del neolític.

Durant el neolític es descobreix la ceràmica. Aquest descobriment és molt important perquè gràcies a ella és possible cuinar líquids i emmagatzemaren gran quantitat. Després de llegir diversos documents sobre la ceràmicahem elaborat un quadre resum amb les característiques més importants de la ceràmica i sobretot les que més ens interessaven per fer el nostre treball.

El descobriment de la ceràmica implica la modificació de l’estructura química de l’argila mitjançant la calor, les molècules d’aigua sónexpulsades i l’objecte modelat conserva la forma que li ha donat l’artesà.

Segurament la ceràmica es devia descobrir quan per un accident una cistella impregnada en fang (per contenir aigua) va caure al foc i el fang esva endurir.

Per aconseguir fer una peça de ceràmica necessitem en primer lloc l’argila,
que es pot trobar fàcilment sobre la capa de terra que trepitgem. El procés
per aconseguir una argila de qualitat és llarg i laboriós i pot durar mesos.
L’argila s’ha de separar en trossos i posar-la en aigua fins que es desfaci
completament. Es garbella l’aigua i es torna a passar a un altre recipient i allà reposa, l’argila es diposita al fons. Finalment es llença l’aigua i es posa a assecar l’argila en blocs fins que agafa la consistència adequada. Després es guarda en llocs humits i és necessari que perdi l’aire i per això se li donen cops amb masses de fusta o es treballa amb els peus o les mans.

A continuació es posen els desgreixants, són elements naturals que
s’afegeixen al fang per donar-li plasticitat, augmentar la porositat i facilitar
l’assecatge de les peces i també per augmentar la resistència ala calor i als
cops. Durant el temps s’han utilitzat diferents desgreixants com la petxina
triturada, els ossos d’animals, la sorra i també elements vegetals com la
palla. A finals del neolític també s’utilitzava ceràmica triturada.

Aquí hem elaborat un quadre de les coses que ens han semblat més importants a l’hora d’estudiar la ceràmica:

Característiques de la ceràmica	Materials que fan falta	Tipus de desgreixants	Com feien una peça de ceràmica al neolític (modelatge)	Forns primitius
-plasticitat: només barrejar-la amb aigua aconseguim donar-li la forma que volem. -refractarietat (resistència a la calor) - porositat: més resistència o no després de cuita	-argiles -desgreixants -aigua -elements que es fonen (feldespats, miques i calç) que faciliten cocció i amassat.	Augmenten la plasticitat, faciliten l’assecatge, augmenten la porositat i la resistència. -ceràmica triturada (al neolític no) -petxines triturades i cremades -ossos -sorra Palla Herbes Closques d’arròs	-Modelatge (un bloc i anar buidant i crear la forma amb pessigades) -Fent xurros i fent una espiral	A cel obert: es fa un foc i un llit de brases on es posen les peces cobertes de fines branques. Pot arribar a 700º. Cocció molt ràpida però de curta durada (poques peces) Excavant un forat i cobrir-lo de pedres cobrir les pedres amb brases i així dura més tapant-lo amb herba seca amb terra o amb una capa d’argila i així s’aconsegueix més durada. (al neolític encara no)